Challenges
Datasets
Workspaces
Papers
Discussions
Leaderboard
Log inSign up
Challenges
Datasets
Workspaces
Papers
Discussions
Leaderboard
Blog
Job Board
Q3AS

© 2026 Aqora Quantum S.A.S.

TermsPrivacyLegal Notice

Levitation and control of particles with internal degrees of freedom

Gerard P. Conangla

Published Jun 30, 2020• 0 citations
Publisher

Abstract

Levitodynamics is a fast growing field that studies the levitation and manipulation of micro- and nanoobjects, fuelled by both fundamental physics questions and technological applications. Due to the isolated nature of trapped particles, levitated systems are highly decoupled from the environment, and offer experimental possibilities that are absent in clamped nanomechanical oscillators. In particular, a central question in quantum physics is how the transition between the classical and quantum world materializes, and levitated objects represent a promising avenue to study this intermediate regime. In the last years, most levitation experiments have been restricted to optically trapped silica nanoparticles in vacuum, controlling the particle's position with intensity modulated laser beams. However, the use of optical traps severely constrains the experiments that can be performed, because few particle materials can withstand the optical absorption and resulting heating in vacuum. This completely prevents the use of objects with internal degrees of freedom, which---coupled to mechanical variables---offer a clear path towards the study of quantum phenomena at the macroscale. In this thesis, we address these issues by considering other types of trap and feedback schemes, achieving excellent control on the dynamics of optically active nanoparticles. With stochastic calculus, simulations and experiments, we study the dynamics of trapped particles in different regimes, considering also a hybrid quadrupole-optical trapping scheme. Then, using a Paul trap of our own design, we demonstrate the trapping, interrogation and feedback cooling of a nanodiamond hosting a single NV center in vacuum, a clear candidate to perform quantum physics experiments at the single spin level. Finally, we discuss and implement an optimal controller to cool the center of mass motion of an optically levitated nanoparticle. The feedback is realized by exerting a Coulomb force on a charged particle with a pair of electrodes, and thus requires no optics. La levitodinàmica és un camp de la física en ràpida expansió que estudia la levitació i manipulació de micro- i nano-objectes, empesa per la possibilitat de solucionar trencaclosques de física fonamental i de desenvolupar noves aplicacions tecnològiques. Gràcies al gran aïllament de les partícules en levitació, l’evolució dels sistemes levitodinàmics està molt desacoplada del seu entorn. Per consegüent, permeten fer experiments que no serien possibles en nanooscil·ladors mecànics sobre substrat. En particular, una qüestió central en física consisteix en entendre com es produeix la transició entre els mons clàssic i quàntic; els objectes en levitació permeten estudiar aquest règim intermedi de manera innovadora. En els últims anys, la majoria d’experiments de levitodinàmica s’han limitat a atrapar òpticament partícules de sílice en el buit, tot controlant la posició de la partícula amb feixos làser modulats. Tot i així, l’ús de trampes òptiques suposa un obstacle a l’hora d’exportar aquests experiments a règims més diversos perquè, a baixes pressions, pocs materials són capaços de suportar les altes temperatures resultants de l’absorció de llum làser. Això impedeix l’ús d’objectes amb graus de llibertat interns, que –acoplats a variables mecàniques– suposen un full de ruta clar per estudiar fenòmens quàntics a escala macroscòpica En aquesta tesi, adrecem aquestes qüestions tot considerant altres tipus de trampa i tècniques de feedback, i assolim un control excel·lent de la dinàmica de nanopartícules òpticament actives en levitació. Mitjançant càlcul estocàstic, simulacions i experiments, estudiem la dinàmica de les partícules en règims diversos, àdhuc considerant un esquema híbrid de trampa de Paul-òptica. A continuació, utilitzant una trampa de Paul, demostrem experimentalment l’atrapament, interrogació i feedback-cooling en el buit d’un nanodiamant que conté un únic NV− center, un clar candidat per a la realització d’experiments de física quàntica amb un únic spin. Finalment, estudiem i implementem un controlador òptim per a refredar el centre de massa d’una partícula òpticament levitada. El feedback es realitza exercint una força de Coulomb sobre una partícula carregada positivament mitjançant un parell d’elèctrodes, i per tant no requereix elements òptics

DOI
10.5821/dissertation-2117-329754

Related papers

Quantum control of a nanoparticle optically levitated in cryogenic free space

Felix Tebbenjohanns, M. Luisa Mattana, Massimiliano Rossi +2 more

Abstract Tests of quantum mechanics on a macroscopic scale require extreme control over mechanical motion and its decoherence [1-4]. Quantum control of mechanical motion has been achieved by engineering the radiation pressure coupling between a micromechanical oscillator and the electromagnetic field in a resonator [5-8]. Furthermore, measurement-based feedback control relying on cavity-enhanced detection schemes has been used to cool micromechanical oscillators to their quantum ground states [9]. In contrast to mechanically tethered systems, optically levitated nanoparticles are particularly promising candidates for matter-wave experiments with massive objects [10,11], since their trapping potential is fully controllable. In this work, we optically levitate a femto-gram dielectric particle in cryogenic free space, which suppresses thermal effects sufficiently to make the measurement backaction the dominant decoherence mechanism. With an efficient quantum measurement, we exert quantum control over the dynamics of the particle. We cool its center-of-mass motion by measurement-based feedback to an average occupancy of 0.65 motional quanta, corresponding to a state purity of 43%. The absence of an optical resonator and its bandwidth limitations holds promise to transfer the full quantum control available for electromagnetic fields to a mechanical system. Together with the fact that the optical trapping potential is highly controllable, our experimental platform offers a route to investigating quantum mechanics at macroscopic scales [12,13].

arXiv:2103.03853•Nature•Jul 14, 2021•348 citations

Trapping and ionising atoms with light: wave and trajectory dynamics of quantum-optical processes

Albert Benseny

La mecànica quàntica va néixer a començaments del segle passat per a explicar fenòmens que els models de l'època no podien explicar. Des de llavors n'han aparegut diferents formalismes i interpretacions, cadascun amb les seves peculiaritats, que permeten proposar solucions diferents a alguns problemes quàntics o ajudar a descriure'n la dinàmica. Al mateix temps, l'estudi de la llum ha seguit de prop el desenvolupament de la teoria quàntica: des del seu inici amb la descripció que va fer Albert Einstein de l'efecte fotoelèctric fins al desenvolupament de les font de llum làser. De fet, la llum làser ha demostrat ser una eina molt útil per a induir, manipular i mesurar el comportament quàntic de la matèria. Per exemple, els làsers han permès el desenvolupament de tècniques per a refredar, capturar i manipular àtoms neutres. Les ones de matèria atòmica en potencials òptics, elèctrics i magnètics s'han utilitzat per a posar a prova els principis de la mecànica quàntica i crear-ne aplicacions en, per exemple, el processat d'informació quàntica o l'atomtrònica, on els àtoms atrapats constitueixen dispositius anàlegs als díodes i transistors electrònics. D'altra banda, durant els últims cinquanta anys la intensitat de les fonts de llum ha experimentat un creixement gairebé exponencial. Aquests desenvolupaments han desafiat la física a trobar una descripció per als processos bàsics en la interacció entre la llum i la matèria, molt més complexos que l'efecte fotoelèctric d'Einstein, provocant fenòmens com la ionització multifotònica o l'emissió de radiació d'harmònics d'ordre alt. El punt de partida d'aquesta tesi és la narració del desenvolupament de la mecànica quàntica, després de la qual presentem els dos formalismes matemàtics de la teoria quàntica que usarem: la interpretació estàndard, que ens permet representar la dinàmica ondulatòria de la matèria, i la de de Broglie-Bohm, on la dinàmica es descriu a partir de trajectòries. La tesi tracta sobre dos sistemes òptics quàntics diferents, és a dir, sobre la interacció de la llum i la matèria a nivell quàntic. El primer sistema que estudiem és la manipulació coherent d'àtoms ultrafreds atrapats en potencials òptics. En particular, estudiem l'anàleg per a àtoms en un potencial amb tres trampes òptiques de la transferència adiabàtica Raman estimulada (STIRAP, de les sigles en anglès) de l'òptica quàntica. Gràcies al formalisme de de Broglie-Bohm, demostrem que la descripció d'aquest transport per a un àtom individual (o un condensat de Bose-Einstein) necessita correccions relativistes en alguns règims de paràmetres corresponents a realitzacions molt lentes del procés. A més, presentem pel cas de múltiples àtoms una tècnica per a transportar trampes buides en una fila de trampes òptiques i dissenyem dispositius atomtrònics per al control del flux d'ones de matèria. El segon sistema que estudiem és la ionització de l'hidrogen mitjançant polsos làser ultraintensos. Usem les trajectòries de de Broglie-Bohm per a obtenir informació sobre la dinàmica i proposar mètodes per a calcular, en un model unidimensional, els espectres de ionització per sobre del llindar i de generació d'harmònics. També estudiem la dinàmica d'ionització d'un àtom d'hidrogen interaccionant amb un feix de llum que porta moment angular orbital mitjançant càlculs tridimensionals, demostrant que és possible transmetre el moment angular orbital de la llum als electrons. Les trajectòries de de Broglie-Bohm de la dinàmica del procés permeten una visualització molt clara de l'absorció de moment angular per part dels electrons.

•Oct 31, 2013•0 citations

Estanglement and classical correlations in many-body systems

Arturo Sáez

L'estudi de propietats de sistemes quantics formats per moltes particules es inherentment una tasca dificil. De fet, la solucio de problemes classics similars ja es un problema desafiant, encara mes complicat per la naturalesa quantica de les interaccions. Els recursos necessaris per l'estudi d'estats quantics en un espai de Hilbert creix exponencialment amb el nombre de particules. Resultats analitics son restringits a situacions particulars, i els resultats numerics son possibles nomes pera a poques particules. La teoria de la informacio quantica (QIT) proporciona una nova perspectiva per estudiar i explicar conceptes fonamentals de mecanica quantica, aprofitant aquest fenomens per dissenyar noves tecniques pel processat i manipulacio de la informacio. El desenvolupament de la QIT te una connexio directa amb els recents avencos experimental principalment en la interaccio de llum i la materia. Tot i tractar-se d'un camp relativament jove, aquest resultat teorics i experimental ja s'han traduit en aplicacions tecnologiques. La tesi s'ubica enmig de totes aquestes disciplines, actualment un camp de recerca molt fertil. Es centra en l'estudi de hamiltonians locals des de la perspectiva de la QIT, amb resultats en materia condensada. Es centra en metodes numerics per l'estudi de sistemes quantics formats per moltes particules, mostrant com resultats de QIT poden ser emprats en l'estudi de sistemes complexos. Es tracta d'un treball principalment numeric, amb resultats teorics pera a alguns casos particulars. Tot i aixo identifiquem propietats fonamentals dels sistemes quantics que apareixen indistintament en sistemes formats per especies completament diferents, fermions i bosons. Hem explorat les propietats fisiques dels estats termics de sistemes de moltes particules corresponents a situacions amb soroll termic. Estats termics son tipicament presents e escenaris experimentals, pero el seu estudi en llenguatge de la QIT es veu limitat per la dificultat de caracteritzar l' entanglement en estats mescla. Hem presentat un metode constructiu per mostrar la presencia de correlacions quantiques al sistema. A baixes temperatures, la fisica dels sistemes de moltes particules es dominada per les propietats de l'estat fonamental. Els hamiltonians locals poden ser simulats eficientment amb mitjans classics gracies a les propietats de l' entanglement de l'estat fonamental. Mostrem en aquesta tesi com la distancia d'interaccio juga un paper menor en aquest escenari, permetent una simulacio eficient en escenaris mes connectats que l'estandard regim d'interaccio al primers veins. La generalitat d'alguns dels resultats de la tesi permet una extensio directa. La nostra recerca actual es centra en la continuacio d'aquests resultats. Per una banda, la termodinamica quantica es un camp tan ampli que pot ser estes a multiples escenaris, en concret les geometries 2D permeten un millor estudi de la relacio entre lleis d'area i correlacions. Per altra banda, els metodes SDP desenvolupats en la tesi es poden adaptar a diferents problemes quantics, gracies a la seva generalitat basada en l' anticommutacio d'operadors.

•Jan 1, 2010•0 citations

TOWARDS QUANTUM CONTROL OF LEVITATED MESOSCOPIC PARTICLES

Rafael Muffato

[pt] Experimentos de optomecânica levitada se aproximam cada vez mais do regime quântico. Nesta tese, exploramos o acoplamento extrínseco de nanopartículas levitadas em pinças ópticas em vácuo com não-linearidades induzidas por controle óptico e elétrico. Além disso, apresentamos uma técnica para preparação de estados não-Gaussianos do movimento do centro de massa de tais partículas, utilizando tanto modulação paramétrica quanto a não-linearidade intrínseca do potencial óptico. Adicionalmente, um modelo quântico para detecção óptica com campos de luz estruturados é desenvolvido, permitindo a análise de uma proposta de experimento projetada para minimizar e controlar perturbações devido à medida de posição. Tais avanços abrem caminho para o controle refinado e manipulação de estados quânticos em sistemas levitados no futuro próximo.

•Feb 4, 2025•0 citations

Quantum control of a nanoparticle optically levitated in cryogenic free space

Felix Tebbenjohanns, M. Luisa Mattana, Massimiliano Rossi +2 more

Abstract Tests of quantum mechanics on a macroscopic scale require extreme control over mechanical motion and its decoherence1–3. Quantum control of mechanical motion has been achieved by engineering the radiation–pressure coupling between a micromechanical oscillator and the electromagnetic field in a resonator4–7. Furthermore, measurement-based feedback control relying on cavity-enhanced detection schemes has been used to cool micromechanical oscillators to their quantum ground states8. In contrast to mechanically tethered systems, optically levitated nanoparticles are particularly promising candidates for matter-wave experiments with massive objects9, 10, since their trapping potential is fully controllable. Here we optically levitate a femtogram (10−15 grams) dielectric particle in cryogenic free space, which suppresses thermal effects sufficiently to make the measurement backaction the dominant decoherence mechanism. With an efficient quantum measurement, we exert quantum control over the dynamics of the particle. We cool its centre-of-mass motion by measurement-based feedback to an average occupancy of 0.65 motional quanta, corresponding to a state purity of 0.43. The absence of an optical resonator and its bandwidth limitations holds promise to transfer the full quantum control available for electromagnetic fields to a mechanical system. Together with the fact that the optical trapping potential is highly controllable, our experimental platform offers a route to investigating quantum mechanics at macroscopic scales11.

•Jul 15, 2021•247 citations

Spatial adiabatic passage: light, sound and matter waves

Ricard Menchon-Enrich

El naixement de la Mecanica Quantica va proporcionar el marc teoric que permetia poder explicar fenomens previament observats experimentalment, com ara la radiacio del cos negre, l'efecte fotoelectric o les linies espectrals de gasos atomics, i tambe va permetre entendre millor aspectes fonamentals relacionats amb la dualitat ona-particula i la interaccio entre radiacio i materia. La Mecanica Quantica ha estat tambe l'origen de disciplines mes especifiques com l'Optica Quantica o la Informacio Quantica, les quals s’ocupen parcialment del que es coneix com Enginyeria Quantica. En aquest context, s'han proposat processos de passatge adiabatic, que consisteixen en el seguiment adiabatic d'un estat propi del sistema, i que permeten un control molt robust i eficient de la transferencia de poblacio entre dos estats assimptotics. Com molts altres processos en Mecanica Quantica, els processos de passatge adiabatic son purament oscil•latoris i poden ser considerats en altres sistemes fisics no quantics que suportin quantitats oscil•lants. En aquesta tesi, s'analitzen processos de passatge adiabatic en diferents sistemes fisics per a controlar la propagacio de llum, so i ones de materia en sistemes de guies acoblades, i la transferencia d'atoms freds individuals en trampes de potencial harmoniques. Adicionalment, utilitzem la robustesa i l'alta eficiencia del passatge adiabatic per proposar nous dispositius i discutir noves implementacions en aquests diversos camps. Especificament, demostrem experimentalment el passatge espacial adiabatic de llum en un sistema de tres guies TIR d'oxid de silici compatibles-CMOS acoblades mitjancant el camp evanescent, que consisteix en una transferencia completa d'intensitat de llum entre les guies externes del sistema. L'avantatge d'usar el passatge espacial adiabatic respecte els acobladors direccionals estandard es que la transferencia de llum es robusta enfront de fluctuacions tecnologiques i no depen de valors precisos dels parametres. Aquest es el primer dispositiu de passatge espacial adiabatic per llum fabricat amb tecnologia compatible-CMOS, el que permet una integracio massiva i de baix cost. A mes, tambe demostrem experimentalment que aquest sistema de guies es comporta simultaniament com a filtre passa alts i passa baixos, amb unes caracteristiques que el fan una alternativa a altres tipus de filtres integrables com filtres basats en interferencia o en absorcio. Adicionalment, adrecem el passatge espacial adiabatic d'ones sonores en sistemes de dos defectes lineals acoblats en cristalls sonics. Calculant els diagrames de bandes per analitzar els supermodes del sistema disponibles i modificant apropiadament la geometria dels defectes lineals al llarg de la propagacio, dissenyem dispositius que funcionen com a divisors i acobladors adiabatics mutifrequencia i com a analitzadors de diferencia de fase. Tambe, proposem un metode per injectar, extreure i filtrar en velocitat atoms neutres en trampes en forma d'anell mitjancant el passatge espacial adiabatic utilitzant dues guies addicionals. La proposta es basa en el seguiment adiabatic d’un estat propi transversal del sistema. Realitzem calculs semianalitics que encaixen perfectament amb els resultats de simulacions numeriques de l'equacio de Schrodinger. Tambe mostrem que la nostra proposta podria ser implementada experimentalment utilitzant parametres realistes d'atoms ultrafreds en potencials optics dipolars. Finalment, estudiem el passatge adiabatic d'un atom fred individual en un triple pou de potencial bidimensional, anant mes enlla dels sistemes coneguts, que son de manera efectiva unidimensionals i estudiant les possibilitats que sorgeixen dels graus de llibertat addicionals. D'una banda, un sistema de tres pous de potencial amb les trampes en una geometria triangular es proposa per a interferometria d'ones de materia, aprofitant un creuament de nivells que apareix en l'espectre d'energia. D'altra banda, es genera moment angular satisfactoriament en una configuracio similar on les trampes tenen frequencies d'atrapament diferents, seguint simultaniament dos estats propis del sistema.

•Dec 13, 2013•0 citations
Levitodynamics is a fast growing field that studies the levitation and manipulation of micro- and nanoobjects, fuelled by both fundamental physics questions and technological applications. Due to the isolated nature of trapped particles, levitated systems are highly decoupled from the environment, and offer experimental possibilities that are absent in clamped nanomechanical oscillators. In particular, a central question in quantum physics is how the transition between the classical and quantum world materializes, and levitated objects represent a promising avenue to study this intermediate regime. In the last years, most levitation experiments have been restricted to optically trapped silica nanoparticles in vacuum, controlling the particle's position with intensity modulated laser beams. However, the use of optical traps severely constrains the experiments that can be performed, because few particle materials can withstand the optical absorption and resulting heating in vacuum. This completely prevents the use of objects with internal degrees of freedom, which---coupled to mechanical variables---offer a clear path towards the study of quantum phenomena at the macroscale. In this thesis, we address these issues by considering other types of trap and feedback schemes, achieving excellent control on the dynamics of optically active nanoparticles. With stochastic calculus, simulations and experiments, we study the dynamics of trapped particles in different regimes, considering also a hybrid quadrupole-optical trapping scheme. Then, using a Paul trap of our own design, we demonstrate the trapping, interrogation and feedback cooling of a nanodiamond hosting a single NV center in vacuum, a clear candidate to perform quantum physics experiments at the single spin level. Finally, we discuss and implement an optimal controller to cool the center of mass motion of an optically levitated nanoparticle. The feedback is realized by exerting a Coulomb force on a charged particle with a pair of electrodes, and thus requires no optics. La levitodinàmica és un camp de la física en ràpida expansió que estudia la levitació i manipulació de micro- i nano-objectes, empesa per la possibilitat de solucionar trencaclosques de física fonamental i de desenvolupar noves aplicacions tecnològiques. Gràcies al gran aïllament de les partícules en levitació, l’evolució dels sistemes levitodinàmics està molt desacoplada del seu entorn. Per consegüent, permeten fer experiments que no serien possibles en nanooscil·ladors mecànics sobre substrat. En particular, una qüestió central en física consisteix en entendre com es produeix la transició entre els mons clàssic i quàntic; els objectes en levitació permeten estudiar aquest règim intermedi de manera innovadora. En els últims anys, la majoria d’experiments de levitodinàmica s’han limitat a atrapar òpticament partícules de sílice en el buit, tot controlant la posició de la partícula amb feixos làser modulats. Tot i així, l’ús de trampes òptiques suposa un obstacle a l’hora d’exportar aquests experiments a règims més diversos perquè, a baixes pressions, pocs materials són capaços de suportar les altes temperatures resultants de l’absorció de llum làser. Això impedeix l’ús d’objectes amb graus de llibertat interns, que –acoplats a variables mecàniques– suposen un full de ruta clar per estudiar fenòmens quàntics a escala macroscòpica En aquesta tesi, adrecem aquestes qüestions tot considerant altres tipus de trampa i tècniques de feedback, i assolim un control excel·lent de la dinàmica de nanopartícules òpticament actives en levitació. Mitjançant càlcul estocàstic, simulacions i experiments, estudiem la dinàmica de les partícules en règims diversos, àdhuc considerant un esquema híbrid de trampa de Paul-òptica. A continuació, utilitzant una trampa de Paul, demostrem experimentalment l’atrapament, interrogació i feedback-cooling en el buit d’un nanodiamant que conté un únic NV− center, un clar candidat per a la realització d’experiments de física quàntica amb un únic spin. Finalment, estudiem i implementem un controlador òptim per a refredar el centre de massa d’una partícula òpticament levitada. El feedback es realitza exercint una força de Coulomb sobre una partícula carregada positivament mitjançant un parell d’elèctrodes, i per tant no requereix elements òptics
Abstract Tests of quantum mechanics on a macroscopic scale require extreme control over mechanical motion and its decoherence [1-4]. Quantum control of mechanical motion has been achieved by engineering the radiation pressure coupling between a micromechanical oscillator and the electromagnetic field in a resonator [5-8]. Furthermore, measurement-based feedback control relying on cavity-enhanced detection schemes has been used to cool micromechanical oscillators to their quantum ground states [9]. In contrast to mechanically tethered systems, optically levitated nanoparticles are particularly promising candidates for matter-wave experiments with massive objects [10,11], since their trapping potential is fully controllable. In this work, we optically levitate a femto-gram dielectric particle in cryogenic free space, which suppresses thermal effects sufficiently to make the measurement backaction the dominant decoherence mechanism. With an efficient quantum measurement, we exert quantum control over the dynamics of the particle. We cool its center-of-mass motion by measurement-based feedback to an average occupancy of 0.65 motional quanta, corresponding to a state purity of 43%. The absence of an optical resonator and its bandwidth limitations holds promise to transfer the full quantum control available for electromagnetic fields to a mechanical system. Together with the fact that the optical trapping potential is highly controllable, our experimental platform offers a route to investigating quantum mechanics at macroscopic scales [12,13].
La mecànica quàntica va néixer a començaments del segle passat per a explicar fenòmens que els models de l'època no podien explicar. Des de llavors n'han aparegut diferents formalismes i interpretacions, cadascun amb les seves peculiaritats, que permeten proposar solucions diferents a alguns problemes quàntics o ajudar a descriure'n la dinàmica. Al mateix temps, l'estudi de la llum ha seguit de prop el desenvolupament de la teoria quàntica: des del seu inici amb la descripció que va fer Albert Einstein de l'efecte fotoelèctric fins al desenvolupament de les font de llum làser. De fet, la llum làser ha demostrat ser una eina molt útil per a induir, manipular i mesurar el comportament quàntic de la matèria. Per exemple, els làsers han permès el desenvolupament de tècniques per a refredar, capturar i manipular àtoms neutres. Les ones de matèria atòmica en potencials òptics, elèctrics i magnètics s'han utilitzat per a posar a prova els principis de la mecànica quàntica i crear-ne aplicacions en, per exemple, el processat d'informació quàntica o l'atomtrònica, on els àtoms atrapats constitueixen dispositius anàlegs als díodes i transistors electrònics. D'altra banda, durant els últims cinquanta anys la intensitat de les fonts de llum ha experimentat un creixement gairebé exponencial. Aquests desenvolupaments han desafiat la física a trobar una descripció per als processos bàsics en la interacció entre la llum i la matèria, molt més complexos que l'efecte fotoelèctric d'Einstein, provocant fenòmens com la ionització multifotònica o l'emissió de radiació d'harmònics d'ordre alt. El punt de partida d'aquesta tesi és la narració del desenvolupament de la mecànica quàntica, després de la qual presentem els dos formalismes matemàtics de la teoria quàntica que usarem: la interpretació estàndard, que ens permet representar la dinàmica ondulatòria de la matèria, i la de de Broglie-Bohm, on la dinàmica es descriu a partir de trajectòries. La tesi tracta sobre dos sistemes òptics quàntics diferents, és a dir, sobre la interacció de la llum i la matèria a nivell quàntic. El primer sistema que estudiem és la manipulació coherent d'àtoms ultrafreds atrapats en potencials òptics. En particular, estudiem l'anàleg per a àtoms en un potencial amb tres trampes òptiques de la transferència adiabàtica Raman estimulada (STIRAP, de les sigles en anglès) de l'òptica quàntica. Gràcies al formalisme de de Broglie-Bohm, demostrem que la descripció d'aquest transport per a un àtom individual (o un condensat de Bose-Einstein) necessita correccions relativistes en alguns règims de paràmetres corresponents a realitzacions molt lentes del procés. A més, presentem pel cas de múltiples àtoms una tècnica per a transportar trampes buides en una fila de trampes òptiques i dissenyem dispositius atomtrònics per al control del flux d'ones de matèria. El segon sistema que estudiem és la ionització de l'hidrogen mitjançant polsos làser ultraintensos. Usem les trajectòries de de Broglie-Bohm per a obtenir informació sobre la dinàmica i proposar mètodes per a calcular, en un model unidimensional, els espectres de ionització per sobre del llindar i de generació d'harmònics. També estudiem la dinàmica d'ionització d'un àtom d'hidrogen interaccionant amb un feix de llum que porta moment angular orbital mitjançant càlculs tridimensionals, demostrant que és possible transmetre el moment angular orbital de la llum als electrons. Les trajectòries de de Broglie-Bohm de la dinàmica del procés permeten una visualització molt clara de l'absorció de moment angular per part dels electrons.
L'estudi de propietats de sistemes quantics formats per moltes particules es inherentment una tasca dificil. De fet, la solucio de problemes classics similars ja es un problema desafiant, encara mes complicat per la naturalesa quantica de les interaccions. Els recursos necessaris per l'estudi d'estats quantics en un espai de Hilbert creix exponencialment amb el nombre de particules. Resultats analitics son restringits a situacions particulars, i els resultats numerics son possibles nomes pera a poques particules. La teoria de la informacio quantica (QIT) proporciona una nova perspectiva per estudiar i explicar conceptes fonamentals de mecanica quantica, aprofitant aquest fenomens per dissenyar noves tecniques pel processat i manipulacio de la informacio. El desenvolupament de la QIT te una connexio directa amb els recents avencos experimental principalment en la interaccio de llum i la materia. Tot i tractar-se d'un camp relativament jove, aquest resultat teorics i experimental ja s'han traduit en aplicacions tecnologiques. La tesi s'ubica enmig de totes aquestes disciplines, actualment un camp de recerca molt fertil. Es centra en l'estudi de hamiltonians locals des de la perspectiva de la QIT, amb resultats en materia condensada. Es centra en metodes numerics per l'estudi de sistemes quantics formats per moltes particules, mostrant com resultats de QIT poden ser emprats en l'estudi de sistemes complexos. Es tracta d'un treball principalment numeric, amb resultats teorics pera a alguns casos particulars. Tot i aixo identifiquem propietats fonamentals dels sistemes quantics que apareixen indistintament en sistemes formats per especies completament diferents, fermions i bosons. Hem explorat les propietats fisiques dels estats termics de sistemes de moltes particules corresponents a situacions amb soroll termic. Estats termics son tipicament presents e escenaris experimentals, pero el seu estudi en llenguatge de la QIT es veu limitat per la dificultat de caracteritzar l' entanglement en estats mescla. Hem presentat un metode constructiu per mostrar la presencia de correlacions quantiques al sistema. A baixes temperatures, la fisica dels sistemes de moltes particules es dominada per les propietats de l'estat fonamental. Els hamiltonians locals poden ser simulats eficientment amb mitjans classics gracies a les propietats de l' entanglement de l'estat fonamental. Mostrem en aquesta tesi com la distancia d'interaccio juga un paper menor en aquest escenari, permetent una simulacio eficient en escenaris mes connectats que l'estandard regim d'interaccio al primers veins. La generalitat d'alguns dels resultats de la tesi permet una extensio directa. La nostra recerca actual es centra en la continuacio d'aquests resultats. Per una banda, la termodinamica quantica es un camp tan ampli que pot ser estes a multiples escenaris, en concret les geometries 2D permeten un millor estudi de la relacio entre lleis d'area i correlacions. Per altra banda, els metodes SDP desenvolupats en la tesi es poden adaptar a diferents problemes quantics, gracies a la seva generalitat basada en l' anticommutacio d'operadors.
[pt] Experimentos de optomecânica levitada se aproximam cada vez mais do regime quântico. Nesta tese, exploramos o acoplamento extrínseco de nanopartículas levitadas em pinças ópticas em vácuo com não-linearidades induzidas por controle óptico e elétrico. Além disso, apresentamos uma técnica para preparação de estados não-Gaussianos do movimento do centro de massa de tais partículas, utilizando tanto modulação paramétrica quanto a não-linearidade intrínseca do potencial óptico. Adicionalmente, um modelo quântico para detecção óptica com campos de luz estruturados é desenvolvido, permitindo a análise de uma proposta de experimento projetada para minimizar e controlar perturbações devido à medida de posição. Tais avanços abrem caminho para o controle refinado e manipulação de estados quânticos em sistemas levitados no futuro próximo.
Abstract Tests of quantum mechanics on a macroscopic scale require extreme control over mechanical motion and its decoherence1–3. Quantum control of mechanical motion has been achieved by engineering the radiation–pressure coupling between a micromechanical oscillator and the electromagnetic field in a resonator4–7. Furthermore, measurement-based feedback control relying on cavity-enhanced detection schemes has been used to cool micromechanical oscillators to their quantum ground states8. In contrast to mechanically tethered systems, optically levitated nanoparticles are particularly promising candidates for matter-wave experiments with massive objects9, 10, since their trapping potential is fully controllable. Here we optically levitate a femtogram (10−15 grams) dielectric particle in cryogenic free space, which suppresses thermal effects sufficiently to make the measurement backaction the dominant decoherence mechanism. With an efficient quantum measurement, we exert quantum control over the dynamics of the particle. We cool its centre-of-mass motion by measurement-based feedback to an average occupancy of 0.65 motional quanta, corresponding to a state purity of 0.43. The absence of an optical resonator and its bandwidth limitations holds promise to transfer the full quantum control available for electromagnetic fields to a mechanical system. Together with the fact that the optical trapping potential is highly controllable, our experimental platform offers a route to investigating quantum mechanics at macroscopic scales11.
El naixement de la Mecanica Quantica va proporcionar el marc teoric que permetia poder explicar fenomens previament observats experimentalment, com ara la radiacio del cos negre, l'efecte fotoelectric o les linies espectrals de gasos atomics, i tambe va permetre entendre millor aspectes fonamentals relacionats amb la dualitat ona-particula i la interaccio entre radiacio i materia. La Mecanica Quantica ha estat tambe l'origen de disciplines mes especifiques com l'Optica Quantica o la Informacio Quantica, les quals s’ocupen parcialment del que es coneix com Enginyeria Quantica. En aquest context, s'han proposat processos de passatge adiabatic, que consisteixen en el seguiment adiabatic d'un estat propi del sistema, i que permeten un control molt robust i eficient de la transferencia de poblacio entre dos estats assimptotics. Com molts altres processos en Mecanica Quantica, els processos de passatge adiabatic son purament oscil•latoris i poden ser considerats en altres sistemes fisics no quantics que suportin quantitats oscil•lants. En aquesta tesi, s'analitzen processos de passatge adiabatic en diferents sistemes fisics per a controlar la propagacio de llum, so i ones de materia en sistemes de guies acoblades, i la transferencia d'atoms freds individuals en trampes de potencial harmoniques. Adicionalment, utilitzem la robustesa i l'alta eficiencia del passatge adiabatic per proposar nous dispositius i discutir noves implementacions en aquests diversos camps. Especificament, demostrem experimentalment el passatge espacial adiabatic de llum en un sistema de tres guies TIR d'oxid de silici compatibles-CMOS acoblades mitjancant el camp evanescent, que consisteix en una transferencia completa d'intensitat de llum entre les guies externes del sistema. L'avantatge d'usar el passatge espacial adiabatic respecte els acobladors direccionals estandard es que la transferencia de llum es robusta enfront de fluctuacions tecnologiques i no depen de valors precisos dels parametres. Aquest es el primer dispositiu de passatge espacial adiabatic per llum fabricat amb tecnologia compatible-CMOS, el que permet una integracio massiva i de baix cost. A mes, tambe demostrem experimentalment que aquest sistema de guies es comporta simultaniament com a filtre passa alts i passa baixos, amb unes caracteristiques que el fan una alternativa a altres tipus de filtres integrables com filtres basats en interferencia o en absorcio. Adicionalment, adrecem el passatge espacial adiabatic d'ones sonores en sistemes de dos defectes lineals acoblats en cristalls sonics. Calculant els diagrames de bandes per analitzar els supermodes del sistema disponibles i modificant apropiadament la geometria dels defectes lineals al llarg de la propagacio, dissenyem dispositius que funcionen com a divisors i acobladors adiabatics mutifrequencia i com a analitzadors de diferencia de fase. Tambe, proposem un metode per injectar, extreure i filtrar en velocitat atoms neutres en trampes en forma d'anell mitjancant el passatge espacial adiabatic utilitzant dues guies addicionals. La proposta es basa en el seguiment adiabatic d’un estat propi transversal del sistema. Realitzem calculs semianalitics que encaixen perfectament amb els resultats de simulacions numeriques de l'equacio de Schrodinger. Tambe mostrem que la nostra proposta podria ser implementada experimentalment utilitzant parametres realistes d'atoms ultrafreds en potencials optics dipolars. Finalment, estudiem el passatge adiabatic d'un atom fred individual en un triple pou de potencial bidimensional, anant mes enlla dels sistemes coneguts, que son de manera efectiva unidimensionals i estudiant les possibilitats que sorgeixen dels graus de llibertat addicionals. D'una banda, un sistema de tres pous de potencial amb les trampes en una geometria triangular es proposa per a interferometria d'ones de materia, aprofitant un creuament de nivells que apareix en l'espectre d'energia. D'altra banda, es genera moment angular satisfactoriament en una configuracio similar on les trampes tenen frequencies d'atrapament diferents, seguint simultaniament dos estats propis del sistema.