(English) This thesis presents the development and experimental implementation towards a miniaturized cavity-enhanced atomic magnetometer designed for high sensitivity and high spatial resolution. The proposed technique relies on a cavity-based optical readout of atomic polarization using the Pound Drever Hall technique. The magnetometer was experimentally realized and characterized, including a design compatible with biological measurements. The magnetometer can operate with one endcap open in a weak shielding environment (only only layer of mu-metal.) The system was applied to the study of magnetotactic bacteria, whose magnetic response arises from the alignment and relaxation dynamics of intracellular magnetosome chains. Time resolved measurements of the magnetic signal were analyzed assuming exponential relaxation. Furthermore, the model was expanded using a stochastic model to detect deviations from exponential behavior associated with sample evaporation. The achieved sensitivity and stability of the magnetometer enabled the reliable detection of magnetic signals on the nanotesla scale, with a sensing characteristic length Lat=1.5 mm. These results demonstrate the potential of cavity-enhanced atomic magnetometry for the investigation of biological magnetic systems. This work establishes a versatile platform for high-sensitivity magnetic measurements and opens promising perspectives for future applications in biophysics and magnetic microscopy. (Català) Aquesta tesi presenta el desenvolupament i la implementació experimental cap a l'obtenció d'un magnetòmetre atòmic miniaturitzat potenciat per l'us d'una cavitat òptica, dissenyat per a una alta sensibilitat i una alta resolució espacial. La tècnica proposada es fonamenta en la lectura òptica de la polarització atòmica mitjançant una cavitat, utilitzant la tècnica Pound–Drever–Hall. El magnetòmetre s'ha realitzat experimentalment i s'ha caracteritzat, incloent un disseny compatible amb les mesures biològiques. Aquest magnetòmetre pot funcionar amb un extrem obert en un entorn de d'apantallament magnètic feble (amb només una capa de mu-metall). El sistema s'ha aplicat a l'estudi de bacteris magnetotàctics, la resposta magnètica dels quals sorgeix de la dinàmica d'alineació i relaxació de les cadenes de magnetosomes intracel·lulars. Les mesures del senyal magnètic resoltes en el temps han sigut analitzades assumint una relaxació exponencial. A més, l'anàlisi teòrica s'ha ampliat utilitzant un model estocàstic per detectar desviacions del comportament exponencial associades a l'evaporació de la mostra. La sensibilitat i estabilitat assolides del magnetòmetre han permès la detecció fiable de senyals magnètics en l'escala de nanotesla, amb una longitud característica de detecció Lat=1.5 mm. Aquests resultats demostren el potencial de la magnetometria atòmica potenciada per l'us d'una cavitat òptica per a la investigació de sistemes magnètics biològics. Aquest treball estableix una plataforma versàtil per a mesures magnètiques d'alta sensibilitat i obre perspectives prometedores per a futures aplicacions en biofísica i microscòpia magnètica. (Español) Esta tesis presenta el desarrollo y la implementación experimental de un magnetómetro atómico miniaturizado potenciado por una cavidad óptica, diseñado para una alta sensibilidad y una alta resolución espacial. La técnica propuesta se basa en una lectura óptica de la polarización atómica usando la técnica Pound–Drever–Hall. El magnetómetro se ha realizado experimentalmente y se ha caracterizado, incluyendo un diseño compatible con medidas biológicas. El magnetómetro puede operar con un extremo abierto en un escudo magnético débil (solo una capa de mu-metal). El sistema se ha aplicado al estudio de bacterias magnetotácticas, cuya respuesta magnética proviene de la dinámica de alineamiento y relajación de las cadenas de magnetosomas intracelulares. Las medidas de la señal magnética resueltas en el tiempo han sido analizadas asumiendo una relajación exponencial. Además, el análisis teórico se ha ampliado utilizando un modelo estocástico para detectar desviaciones del comportamiento exponencial asociadas a la evaporación de la muestra. La sensibilidad y estabilidad asociadas al magnetómetro han permitido la detección fiable de señales magnéticas en la escala de nanotesla, con una longitud característica del sensor de Lat=1.5 mm. Estos resultados demuestran el potencial de la magnetometría atómica potenciada por el uso de una cavidad óptica para la investigación de sistemas magnéticos biológicos. Este trabajo establece una plataforma versátil para las medidas magnéticas de alta sensibilidad y abre perspectivas prometedoras para futuras aplicaciones en biofísica y microscopía magnética.
(English) This thesis presents the development and experimental implementation towards a miniaturized cavity-enhanced atomic magnetometer designed for high sensitivity and high spatial resolution. The proposed technique relies on a cavity-based optical readout of atomic polarization using the Pound Drever Hall technique. The magnetometer was experimentally realized and characterized, including a design compatible with biological measurements. The magnetometer can operate with one endcap open in a weak shielding environment (only only layer of mu-metal.) The system was applied to the study of magnetotactic bacteria, whose magnetic response arises from the alignment and relaxation dynamics of intracellular magnetosome chains. Time resolved measurements of the magnetic signal were analyzed assuming exponential relaxation. Furthermore, the model was expanded using a stochastic model to detect deviations from exponential behavior associated with sample evaporation. The achieved sensitivity and stability of the magnetometer enabled the reliable detection of magnetic signals on the nanotesla scale, with a sensing characteristic length Lat=1.5 mm. These results demonstrate the potential of cavity-enhanced atomic magnetometry for the investigation of biological magnetic systems. This work establishes a versatile platform for high-sensitivity magnetic measurements and opens promising perspectives for future applications in biophysics and magnetic microscopy. (Català) Aquesta tesi presenta el desenvolupament i la implementació experimental cap a l'obtenció d'un magnetòmetre atòmic miniaturitzat potenciat per l'us d'una cavitat òptica, dissenyat per a una alta sensibilitat i una alta resolució espacial. La tècnica proposada es fonamenta en la lectura òptica de la polarització atòmica mitjançant una cavitat, utilitzant la tècnica Pound–Drever–Hall. El magnetòmetre s'ha realitzat experimentalment i s'ha caracteritzat, incloent un disseny compatible amb les mesures biològiques. Aquest magnetòmetre pot funcionar amb un extrem obert en un entorn de d'apantallament magnètic feble (amb només una capa de mu-metall). El sistema s'ha aplicat a l'estudi de bacteris magnetotàctics, la resposta magnètica dels quals sorgeix de la dinàmica d'alineació i relaxació de les cadenes de magnetosomes intracel·lulars. Les mesures del senyal magnètic resoltes en el temps han sigut analitzades assumint una relaxació exponencial. A més, l'anàlisi teòrica s'ha ampliat utilitzant un model estocàstic per detectar desviacions del comportament exponencial associades a l'evaporació de la mostra. La sensibilitat i estabilitat assolides del magnetòmetre han permès la detecció fiable de senyals magnètics en l'escala de nanotesla, amb una longitud característica de detecció Lat=1.5 mm. Aquests resultats demostren el potencial de la magnetometria atòmica potenciada per l'us d'una cavitat òptica per a la investigació de sistemes magnètics biològics. Aquest treball estableix una plataforma versàtil per a mesures magnètiques d'alta sensibilitat i obre perspectives prometedores per a futures aplicacions en biofísica i microscòpia magnètica. (Español) Esta tesis presenta el desarrollo y la implementación experimental de un magnetómetro atómico miniaturizado potenciado por una cavidad óptica, diseñado para una alta sensibilidad y una alta resolución espacial. La técnica propuesta se basa en una lectura óptica de la polarización atómica usando la técnica Pound–Drever–Hall. El magnetómetro se ha realizado experimentalmente y se ha caracterizado, incluyendo un diseño compatible con medidas biológicas. El magnetómetro puede operar con un extremo abierto en un escudo magnético débil (solo una capa de mu-metal). El sistema se ha aplicado al estudio de bacterias magnetotácticas, cuya respuesta magnética proviene de la dinámica de alineamiento y relajación de las cadenas de magnetosomas intracelulares. Las medidas de la señal magnética resueltas en el tiempo han sido analizadas asumiendo una relajación exponencial. Además, el análisis teórico se ha ampliado utilizando un modelo estocástico para detectar desviaciones del comportamiento exponencial asociadas a la evaporación de la muestra. La sensibilidad y estabilidad asociadas al magnetómetro han permitido la detección fiable de señales magnéticas en la escala de nanotesla, con una longitud característica del sensor de Lat=1.5 mm. Estos resultados demuestran el potencial de la magnetometría atómica potenciada por el uso de una cavidad óptica para la investigación de sistemas magnéticos biológicos. Este trabajo establece una plataforma versátil para las medidas magnéticas de alta sensibilidad y abre perspectivas prometedoras para futuras aplicaciones en biofísica y microscopía magnética.
(English) In this work we propose and demonstrate cavity-enhanced polarization rotation to detect magnetic effects in transparent media with greater sensitivity at equal optical disturbance to the atomic medium. We use the Jones calculus to compute the effective polarization rotation effect in a cavity containing a magnetic medium. We include the losses due to enclosure window or other sources. The results show that to measure polarization rotation collecting the transmitted light has advantages in terms of linearity and simplicity with respect to collecting the reflected light. We show also the description of a "commensurate lattice'', to position the atoms at the anti-nodes of the probing light: this increases the atom-light coupling and therefore the cavity enhancement. The trapping light is also used to stabilize the cavity. Then we describe the experimental realization of the cavity and we demonstrate the theory described by measuring the Faraday rotation in a Rb-87 atomic ensemble in the single-pass and cavity enhanced geometries. We observe the enhancement given by the cavity in good agreement with the theoretical predictions. We also demonstrate shot-noise-limited operation of the enhanced rotation scheme in a small angle regime. We conclude with the expected squeezing effect given by the cavity in a cold and ultra-cold ensembles. The cavity tested gives a measurement squeezing 5 dB larger with respect to the SP case. (Català) En aquesta tesi, proposem i demostrem un mètode basat en cavitats òptiques per a la detecció millorada de la rotació de polarització (rotació de Faraday). L'objectiu d'aquesta tècnica és detectar efectes magnètics en materials transparents amb més sensibilitat a la mateixa pertorbació òptica del medi atòmic. Utilitzem el càlcul matricial de Jones per calcular lefecte de la rotació de la polarització en una cavitat òptica que conté el material magnètic. En el càlcul s'han inclòs diversos efectes dissipatoris, com les pèrdues per transmissió al segon mirall de la cavitat, entre d'altres. Els resultats mostren que per mesurar la rotació de la polarització, la detecció de la llum transmesa té avantatges en termes de linealitat i simplicitat pel que fa a la detecció de la llum reflectida. També mostrem la descripció teòrica de l'efecte d'una estructura de confinament òptica usada per posicionar els àtoms d'un gas atòmic ultrafred als antinodes de la llum de sondeig. Això dóna lloc a un augment de l'acoblament àtom-llum i, per tant, a la millora del mètode basat en la cavitat òptica. La llum de confinament també es fa servir per estabilitzar la cavitat. Després descrivim la realització experimental de la cavitat òptica i demostrem la teoria descrita comparant la rotació de Faraday mesurada en un gas atòmic de Rb en dues situacions: la geometria de pas únic i la millorada per la cavitat òptica. Observem la millora deguda a la cavitat en concordança amb les prediccions teòriques. També demostrem la detecció limitada pel soroll quàntic de la rotació de la polarització de la llum de sondeig en un règim d'angle petit d'aquesta rotació. Concloem amb el càlcul de l'efecte de spin-squeezing degut a la detecció millorada per la cavitat òptica en núvols d'àtoms freds i ultrafreds. L'ús de la cavitat òptica testejada resulta en un efecte de spin-squeezing 5 dB més gran que en el cas de la geometria de pas únic. (Español) En esta tesis, proponemos y demostramos un método basado en cavidades ópticas para la detección mejorada de la rotación de polarización (rotación de Faraday). El objetivo de esta técnica es detectar efectos magnéticos en materiales transparentes con mayor sensibilidad a igual perturbación óptica del medio atómico. Utilizamos el cálculo matricial de Jones para calcular el efecto de la rotación de la polarización en una cavidad óptica que contiene el material magnético. En el cálculo se han incluido diversos efectos disipatorios, como las pérdidas por transmisión en el segundo espejo de la cavidad, entre otras. Los resultados muestran que para medir la rotación de la polarización, la detección de la luz transmitida tiene ventajas en términos de linealidad y simplicidad con respecto a la detección de la luz reflejada. Mostramos también la descripción teórica del efecto de una estructura de confinamiento óptica usada para posicionar los átomos de un gas atómico ultrafrío en los antinodos de la luz de sondeo. Esto da lugar a un aumento del acoplamiento átomo-luz y, por lo tanto, a la mejora del método basado en la cavidad óptica. La luz de confinamiento también se utiliza para estabilizar la cavidad. Luego describimos la realización experimental de la cavidad óptica y demostramos la teoría descrita comparando la rotación de Faraday medida en un gas atómico de Rb en dos situaciones: la geometría de paso único y la mejorada por la cavidad óptica. Observamos la mejora debida a la cavidad en concordancia con las predicciones teóricas. También demostramos la detección limitada por el ruido cuántico de la rotación de la polarización de la luz de sondeo en un régimen de ángulo pequeño de dicha rotación. Concluimos con el cálculo del efecto de spin-squeezing debido a la detección mejorada por la cavidad óptica en nubes de átomos fríos y ultrafríos. El uso de la cavidad óptica testeada resulta en un efecto de spin-squeezing 5 dB mayor que en el caso de la geometría de paso único.
Optical magnetometers use magnetically-sensitive atomic ensembles and optical read-out to detect the amplitude of magnetic fields. They have become the most sensitive instruments for measuring low-frequency magnetic fields surpassing competing technologies like superconducting quantum interface devices (SQUIDs), and find applications in a variety of fields ranging from medicine, biology and geophysics, as well as tests of fundamental physics. However, their fundamental sensitivity is bounded by quantum mechanical behavior of the atoms, which gives rise to the standard quantum limit (SQL). As many instruments are approaching this fundamental limit, it becomes necessary to explore ways to overcome the SQL. Quantum metrology studies strategies to increase the sensitivity beyond the SQL by means of quantum engineering the atomic states. In this thesis, we investigate the quantum enhanced detection of time varying radio-frequency magnetic fields using a cold atomic ensemble of 87Rb atoms held in an optical dipole trap. We first theoretically develop a new measurement technique based on stroboscopic back-action evading measurements that takes advantage of the atomic coherence. This measurement scheme is suitable for the detection of arbitrarily-chosen components of radio-frequency waveforms and includes radio-frequency magnetometry as a special case. Experimentally, we demonstrate the capabilities of this technique using a linearly chirped waveform as a test case. As a first experiment, we demonstrate the selective response of the method in the coherently accumulated signal by the atoms. For this, we dispersively probe the atoms via Faraday rotation and non-destructively measure the induced magnetization. In the last part of the thesis we demonstrate quantum enhanced magnetic field detection. In a measure-evolve-measure (MEM) sequence, a first stroboscopic quantum non-demolition (QND) measurement produces a state with reduced projection noise, followed by a period of free evolution where the atoms accumulate signal. A second QND measurement detects the change relative to the first measurement. We demonstrate entanglement-enhanced sensing of sinusoidal and linearly chirped waveforms, with metrologically-relevant noise reduction of _2m =0.84(8) and _2m =0.80(3), respectively. We achieve volume-adjusted sensitivity of _B p V _ 3.96 fT p cm3/Hz, comparable to the best radio-frequency magnetometers. Els magnetòmetres òptics utilitzen conjunts d’àtoms sensibles magnèticament i lectura òptica per detectar l’amplitud de camps magnètics. S’han convertit en els instruments més sensibles per mesurar camps magnètics de baixa freqüència, superant tecnologies rivals com els dispositius superconductors d’interfície quàntica (SQUID), alhora que troben aplicacions en camps tan diversos com la medicina, la biologia, la geofísica, fins a proves de física fonamental. No obstant això, la seva sensibilitat està fonamental limitada pel comportament quàntic dels àtoms que dóna lloc al límit quàntic estàndard (SQL). Donat que molts instruments s’aproximen a aquest límit fonamental, es imprescindible explorar maneres de superar-ho. La metrologia quàntica estudia estratègies per augmentar la sensibilitat més enllà del SQL mitjançant enginys quàntics en l’estat dels àtoms. En aquesta tesi investiguem la detecció de camps magnètics de freqüència de ràdio amb un conjunt d’atòms freds de 87Rb mantinguts en una trampa de dipol òptic. En primer lloc, desenvolupem teòricament una nova tècnica de mesura basada en mesures estroboscòpiques que eviten la contra-acció de la mesura alhora que permet aprofitar la coherència atòmica. Aquest esquema de mesura és compatible amb la detecció de components elegits arbitràriament de formes d’ona de freqüència de ràdio i inclou la magnetometria de radiofreqüència com a cas especial. Demostrem experimentalment les capacitats d’aquesta tècnica utilitzant una forma d’ona de prova amb canvi de freqüència lineal. Al primer experiment, demostrem la resposta selectiva del mètode en la senyal coherent acumulada pels àtoms. Per aconseguir-ho, provem de forma dispersiva els àtoms amb la sonda Faraday i mesurem no destructivament oscil·lació de Rabi de la població atòmica entre els subnivells magnètics dels nivells hiperfins de l’àtom. A la darrera part de la tesi, demostrem la detecció de l’amplitud de camps magnètics amb precisió millorada gràcies a efectes quàntics. En una seqüència de mesura-evolució-mesura (MEM), una primera mesura quàntica, estroboscòpica i no destructiva (QND) produeix un estat amb soroll de projecció atòmic reduït. El segueix un període d’evolució lliure on els àtoms s’acumulen senyal. Una segona mesura QND detecta el canvi relatiu a la primera mesura. Demostrem detecció millorada per entrellaçament quàntic per a formes d’ona sinusoïdals i amb canvi de freqüència lineal, amb reduccions de soroll metrològicament rellevants ξ2m =0.84(8) i ξ2m =0.80(3), respectivament. Aconseguim una sensibilitat ajustada pel volum B p V 3.96 fT p cm3/Hz, comparable als millors magnetòmetres operant a freqüència de ràdio.
Nowadays there is a considerable progress in optical magnetometry and spin noise spectroscopy, which use magnetically-sensitive atomic ensembles and optical read-out, approaching the limits set by quantum mechanics. In recent years optical magnetometers have become the most sensitive instruments for measuring low-frequency magnetic fields, achieving sub-femtotesla sensitivity and surpassing the competitive superconducting quantum interference devices (SQUIDs), and have found applications in biomedicine, geophysics, space science as well as in tests of fundamental physics. Another emerging technique is spin noise spectroscopy (SNS), which allows one to determine physical properties of an unperturbed spin system from its power noise spectrum. In the last decade technological advances like real-time spectrum analyzers and shot-noise-limited detectors have allowed improvements in the sensitivity of spin noise detection leading to a broad range of applications in both atomic and solid state physics. The main goal of this thesis is to address a major outstanding question: whether squeezed light can improve the sensitivity of atomic sensors under optimal sensitivity conditions, typically in a high-density regime due to the statistical advantage of using more atoms. Firstly, we describe the design, construction and characterization of a new versatile experimental apparatus for the study of squeezed-light atomic spectroscopy within a high-density regime (n=¿10¿^12 ¿cm¿^(-3)) and low-noise (¿pT/vHz) magnetic environment. The new experimental system is combined with an existing source of polarization squeezed light based on spontaneous parametric down conversion (SPDC) in a nonlinear crystal, which is the active medium of an optical parametric oscillator. Secondly, we report the first experimental demonstration of quantum-enhanced spin noise spectroscopy of natural abundance Rb via polarization squeezing of the probe beam. We found that input squeezing of 3.0 dB improves the signal-to-noise ratio by 1.5 dB to 2.6 dB over the combined (power¿number density) ranges (0.5 mW to 4.0 mW) ¿ (1.5 ׿10¿^12 ¿cm¿^(-3) to 1.3 ׿10¿^13 ¿cm¿^(-3)), covering the ranges used in optimized spin noise spectroscopy experiments. We also show that squeezing improves the trade-off between statistical sensitivity and broadening effects. Next, we introduce a novel theoretical model by defining a standard quantum limit (SQL) for optically-detected noise spectroscopy, identified as a bound to the covariance of the parameters estimated by fitting power noise spectra. We test the model for spin noise spectroscopy of natural abundance Rb and we demonstrate experimental performance of SNS at the SQL for a coherent probe and below the SQL for a polarization squeezed probe. Finally, we report an optical magnetometer based on amplitude modulated optical rotation (AMOR), using a 85Rb vapor cell, that achieves room temperature sensitivity of 70 fT/vHz at 7.6 µT and we demonstrate its photon shot-noise-limited (SNL) behaviour from 5 µT to 75 µT. While no quantum resources of light were used in this second experiment, the combination of best sensitivity, in the class of room-temperature scalar Hoy en día existe un considerable progreso en la magnetometría óptica y espectroscopía de ruido de espin, que utilizan conjuntos atómicos magnéticamente sensibles y lectura óptica, acercándose a los límites establecidos por la mecánica cuántica. En los últimos años los magnetómetros ópticos se han convertido en los instrumentos más sensibles para medir los campos magnéticos de baja frecuencia, logrando sensibilidad de sub-femtotesla y superando dispositivos como los superconductores de interferencia cuántica (SQUID), y han encontrado aplicaciones en biomedicina, geofísica, ciencia espacial, así como en varias pruebas de física fundamental. Otra técnica emergente es la espectroscopía de ruido de espin (SNS), que permite determinar las propiedades físicas de un sistema de espin sin perturbarlo por medio de su espectro de potencia de ruido. En la última década, los avances tecnológicos como analizadores de espectro en tiempo real y detectores limitados por el ruido de disparo de fotón han permitido mejoras en la sensibilidad de detección de ruido de spin que conduce a una amplia gama de aplicaciones tanto en la física del estado sólido como en la física atómica. El objetivo principal de esta tesis es responder a una cuestión pendiente e importante: si la "luz comprimida" puede mejorar la sensibilidad de los sensores atómicos en condiciones óptimas para la sensibilidad, típicamente en un régimen de alta densidad debido a la ventaja estadística de utilizar más átomos. En primer lugar, se describe el diseño, construcción y caracterización de un nuevo aparato experimental versátil para el estudio de la espectroscopia atómica con luz comprimida dentro de un régimen de alta densidad (n=¿10¿^12 ¿cm¿^(-3)) y bajo nivel de ruido magnético (¿pT/vHz). El nuevo sistema experimental se combina con una fuente existente de luz comprimida en polarización, basado en el proceso de conversión paramétrica espontánea descendente (SPDC) en un cristal no lineal, que es el medio activo de un oscilador paramétrico óptico. En segundo lugar, se presenta la primera demostración experimental de espectroscopía de espin de Rubidio, en abundancia natural, mejorada a través de la compresión en polarización de la luz de prueba. Se encontró que la entrada de 3.0 dB de luz comprimida mejora la relación señal-ruido de 1.5 dB a 2.6 dB en el intervalo combinado (potencia óptica)¿(densidad atómica) de (0.5 mW to 4.0 mW) ¿ (1.5׿10¿^12 ¿cm¿^(-3) to 1.3׿10¿^13 ¿cm¿^(-3)), que cubre rangos utilizados en los experimentos optimizados de espectroscopía de ruido de espin. También mostramos que la luz comprimida mejora el equilibrio entre la sensibilidad estadística y efectos de ampliación de la resonancia. A continuación, se introduce un nuevo modelo teórico con la definición de un límite cuántico estándar (SQL) para la espectroscopía de ruido detectado ópticamente, identificado como un límite a la covarianza de los parámetros estimados mediante el ajuste de los espectros de potencia de ruido. Probamos el modelo para la espectroscopia de ruido de espin en abundancia natural de rubidio y demostramos el rendimiento experimental de la espectroscopia de ruido al límite cuántico estándar para una haz coherente y por debajo del SQL para una haz de luz comprimida en polarización. Por último, se presenta un magnetómetro óptico basado en rotación óptica modulada en amplitud (AMOR), utilizando una celda de vapor de 85Rb, que logra sensibilidad a la temperatura ambiente de 70 fT/vHz a 7.6 µT y demostramos su limite de ruido de disparo de fotón (SNL) en el intervalo de 5 µT a 75 µT. Si bien no se utilizaron recursos cuánticos de la luz en este segundo experimento, la combinación de la mejor sensibilidad, en la clase de los magnetómetros escalares de temperatura ambiente, y con operación al limite de ruido de disparo hace que el sistema sea un candidato prometedor para la aplicación de luz comprimida a un magnetómetro óptico optimizado con mejor sensibilidad en la clase
(English) This thesis describes experiments that employ squeezed light to improve the performance of a sensitive optically-pumped magnetometer (OPM). The squeezed light source employs parametric amplification of vacuum fluctuations to produce squeezed vacuum and polarization-squeezed light tunable around the Rb D1 line. The OPM employs Bell-Bloom optical pumping of a high density vapor (with atom number density 10^{13}) and paramagnetic Faraday rotation, also on the Rb D1 line. The setup allows convenient switching from probing with laser light to probing with polarization-squeezed light, to study the use of the latter in atomic magnetometry. The magnetometer shows sub-pT/Hz^{1/2} sensitivity, limited by quantum noise; spin projection noise at low frequencies (<100Hz) and photon shot noise at high frequencies. Probing with polarization squeezed light suppresses the photon shot noise by 2dB, limited by the available squeezing and optical losses in passing through the vapor. This shot-noise suppression improves the high-frequency sensitivity and increases the measurement bandwidth, with no observed loss of sensitivity at any frequency. This result confirms experimentally the expected evasion of measurement back-action noise in the Bell-Bloom magnetometer. The thesis also develops a physical model to explain the observed spin dynamics of the Bell-Bloom magnetometer. The model describes the combined spin and optical polarization dynamics using Bloch equations with stochastic drive and detection noise terms. A perturbative approach and Fourier methods are then used to obtain analytic expressions for the magnetometer's frequency response, spin projection noise and photon shot noise. The role of measurement back-action emerges from a study of this model. As polarization squeezing reduces optical noise in the detected Stokes parameter, the accompanying ellipticity anti-squeezing is shunted into the unmeasured spin component. The thesis also reports a study of squeezed-light-enhanced magnetometry at a range of atomic densities, from 2.18 10^{12} atoms/cm3 to 1.13 10^{13} atoms/cm3 . Operating with fixed conditions of optical pumping, the signal amplitude, instrument noise spectrum and magnetic resonance width are measured as a function of atomic number density, for both laser- and squeezed-light probing. The equivalent magnetic noise spectra are then calculated. In the photon-shot-noise-limited portion of the spectrum, the squeezed light probing improves the magnetometer's sensitivity and measurement bandwidth for the full range of atomic density values. In particular, the laser-probed magnetometer shows a sensitivity optimum at n ~ 6 10 ^{12} atoms/cm3, and the squeezed-light-probed magnetometer surpasses this sensitivity. The thesis concludes with a discussion of the potential of stronger optical squeezing to enhance the instrument's sensitivity in different portions of the spectrum. Using the theory model we estimate the enhancement of the equivalent magnetic noise spectrum for 2 dB , 5.6 dB and perfect squeezing (zero noise in the detected polarization component) at the input to the atomic medium. (Català) Aqueta tesi descriu la millora d’un magnetòmetre de bombeig òptic (OPM) mitjançant l’ús d’estats de llum amb incertesa comprimida (squeezed states). S’usa amplificació paramètrica per a comprimir la incertesa de la font de llum. En concret, es comprimeix la incertesa de l’estat de buit quàntic, com també de la polarització òptica, amb la possibilitar d’ajustar la longitud d’ona al voltant de la transició atòmica D1 de 87Rb. L’OPM usa bombeig òptic Bell-Bloom de vapors d’alta densitat (amb densitats atòmiques properes a 1013) i rotació de Faraday, també al voltant de la transició atòmica D1 de 87Rb. L’aparell experimental permet canviar de mostreig amb llum coherent làser a mostreig amb llum de polarització comprimida, amb la finalitat d’avaluar el seu impacte en la sensitivitat del magnetòmetre. El magnetòmetre té una sensitivitat de sub-pT{ ?Hz , principalment limitada per soroll quàntic; soroll de projecció de spin a baixes freqüències (À 100 Hz) i soroll de quantització fotònica a altes freqüències. L’ús d’estats de llum amb polarització comprimida permet reduir el soroll fotònic en „ 2 dB, limitat per la compressió disponible i les pèrdues en travessar el vapor atòmic. La supressió del soroll fotònic augmenta l’amplada de banda del sistema amb l’avantatge de no perdre sensitivitat a cap banda de freqüència. Els resultats experimentals confirmen l’esperada supressió de retroalimentació de soroll en magnetòmetres de Bell-Bloom. La tesi també estudia el model teòric darrere les dinàmiques de spin en un magnetòmetre de tipus Bell-Bloom. El model descriu la combinació de les dinàmiques de spin i de la polarització òptica mitjançant equacions de Bloch forcades estocàsticament i amb termes de soroll de detecció. Es treballa en el límit pertorbatiu on mitjançant mètodes de Fourier s’obtenen expressions analítiques de la resposta en freqüència del magnetòmetre, dels sorolls de projecció de spin i del soroll de quantització fotònica. El rol de la retroalimentació de soroll també s’extrau d’aquest model. En concret, s’observa que la compressió en polarització redueix el soroll en els paràmetres de Stokes detectats, mentre els paràmetres de spin no mesurats experimenten una expansió de la seva incertesa (anti-squeezing). La tesi estudia magnetòmetres òptics de llum amb incertesa comprimida per a densitats entre 2.18 ˆ 1012 atoms{cm3 i 1.13 ˆ 1013 atoms{cm3. Es mesuren l’amplitud de senyal, l’espectre de soroll i l’amplada de la ressonància magnètica en funció de la densitat atòmica, per a un bombeig òptic constant i per a ambdós tipus de mostreig òptic (llum coherent i llum de polarització comprimida). A continuació, es calculen els espectres de soroll equivalents. En la part d’espectre on domina el soroll de quantització fotònica, s’observa que l’ús de llum de polarització comprimida millora la sensitivitat del magnetòmetre al llarg de tot el rang de densitats atòmics. En concret, la sensitivitat del magnetòmetre amb mostreig coherent és òptima per a n « 6ˆ1012 atoms{cm3 i es demostra una millora amb l’ús de mostreig amb llum comprimida. Es conclou amb una discussió sobre l’efecte de compressions més severes en la sensitivitat del magnetòmetre. Mitjançant el model teòric s’estima la millora en la sensitivitat per a compressions de 2 dB, 5.6 dB i “compressió perfecta” a l’entrada del medi atòmic
(English) Despite decades of research, practical quantum computing and long-distance quantum communication remain elusive, hindered by significant challenges in current platforms. Single rare earth ions (SREI) in the solid state offer a promising alternative, with potential to form quantum computing nodes containing around 100 highly connected qubits capable of photonic networking. Nanoparticles are ideal for this system, as they enable high doping concentrations for strong interactions while maintaining the required spectral distinguishability. SREI experiments benefit from optical cavities that enhance emission via the Purcell effect. The open-access Fabry–Perot fiber cavity, formed by a fiber-tip micromirror and a planar or fiber mirror, is particularly versatile: a wide range of emitters can be integrated on the mirror surface, optical access is easy via the fiber, and three-dimensional tunability is possible. This flexibility has enabled studies across various quantum emitters and 2D materials. This thesis presents our work developing the SREI platform using nanoparticles in fiber cavities. It begins with an introduction to quantum computing, quantum communication with quantum repeaters, and rare earth ions as a basis for quantum computers, along with an overview of our experimental design. A review of background knowledge follows, covering optical cavities, the Purcell effect, the optical Bloch equations, and single-photon light statistics. The absence of commercial nanopositioners suitable for controlling our fiber cavity led us to design our own. This positioner enabled the first detection of single ions in nanoparticles. We studied the ⁴I15/2 → ⁴I13/2 transition at 1535 nm in 20 ppm erbium-doped 150 nm Y₂O₃ nanoparticles, and identified an ion with excellent spectral stability, a linewidth of 3.8(3) MHz, and a g(2)(0) compatible with a perfect single emitter. We then developed a significantly improved second positioner with 2.5 pm RMS stability, 130 µm × 130 µm XY scan range, and MHz-rate cavity modulation, all at 1.65 K in a closed-cycle cryostat. The broad potential of fiber cavities enhances this device's impact, marking it as one of the thesis's main contributions. Equipped with this improved positioner, we proceeded with a new experiment to detect interactions between single ions. We studied the ³H₄ → ¹1D₂ transition at 619 nm in two sets of praseodymium-doped Y₂O₃ nanoparticles, but were so far unable to observe any praseodymium emission in the cavity. To diagnose why this was happening, we performed additional experiments with a confocal microscope, which confirmed the presence of praseodymium in a majority of objects and found the absorption resonance near where we expected. The thesis ends with conclusions and future directions, including emission shaping and a novel microscopy technique. A closing reflection on this work and recent breakthroughs in the field paints a promising future for quantum information technologies. (Català) Malgrat dècades de recerca, la computació quàntica pràctica i la comunicació quàntica a llarga distància segueixen estant fora del nostre abast a causa dels grans reptes de les plataformes actuals. Els ions individuals de terres rares (SREI) en estat sòlid són una alternativa prometedora, amb el potencial de formar nodes de computació quàntica amb uns 100 qubits altament connectats i amb capacitat d'interconnexió fotònica. Les nanopartícules són ideals per a aquest sistema, ja que permeten altes concentracions d'ions que reforcen les interaccions sense comprometre la distingibilitat espectral. Els experiments amb SREI es beneficien de les cavitats òptiques, que milloren l'emissió gràcies a l'efecte Purcell. La cavitat de fibra Fabry–Perot d'accés obert, formada per un micromirall a la punta d'una fibra i un mirall pla o de fibra, és especialment versàtil: permet integrar una àmplia varietat d'emissors en la superfície del mirall, ofereix un fàcil accés òptic a través de la fibra i es pot ajustar tridimensionalment. Aquesta flexibilitat ha permès l'estudi de diversos emissors quàntics i materials bidimensionals. Aquesta tesi presenta el treball que hem realitzat per desenvolupar la plataforma SREI utilitzant nanopartícules en cavitats de fibra. Comença amb una introducció a la computació quàntica, la comunicació quàntica amb repetidors quàntics i els ions de terres rares com a base per a ordinadors quàntics, juntament amb una descripció del nostre disseny experimental. A continuació, es cobreixen els fonaments teòrics, incloent-hi les cavitats òptiques, l'efecte Purcell, les equacions de Bloch òptiques i les estadístiques de la llum d'un sol fotó. La manca de nanoposicionadors comercials adequats per controlar la nostra cavitat de fibra ens va portar a dissenyar-ne un de propi. Aquest posicionador va permetre la primera detecció d'ions individuals en nanopartícules. En estudiar la transició ⁴I15/2 → ⁴I13/2 a 1535 nm en nanopartícules de Y₂O₃ de 150 nm de diàmetre dopades amb 20 ppm d'erbi, vam identificar un ió amb una exceŀlent estabilitat espectral, un ample de línia de 3.8(3) MHz, i un g(2)(0) compatible amb un emissor individual perfecte. Després, vam desenvolupar un segon posicionador, significativament millorat, amb una estabilitat RMS de 2.5 pm, un rang d'escaneig XY de 130 µm × 130 µm, i una modulació de cavitat en el rang de MHz, tot això a 1.65 K en un criòstat de cicle tancat. El gran potencial de les cavitats de fibra augmenta l'impacte d'aquest dispositiu, convertint-lo en una de les principals contribucions d’aquesta tesi. Amb aquest posicionador millorat, vam realitzar un nou experiment per detectar interaccions entre ions individuals. Vam estudiar la transició ³H₄ → ¹1D₂ a 619 nm en dos conjunts de nanopartícules de Y₂O₃ dopades amb praseodimi, però no vam poder observar cap emissió en la cavitat. Per diagnosticar el problema, vam dur a terme experiments addicionals amb un microscopi confocal, que va confirmar la presència de praseodimi en la majoria d'objectes i va trobar la ressonància d'absorció a prop de la freqüència esperada. El capítol final presenta les conclusions i línies de recerca futures, incloent-hi la modulació de l'emissió i una nova tècnica de microscòpia. Una última reflexió sobre aquest treball i els avenços recents en el camp preveu un futur prometedor per a les tecnologies d'informació quàntica. (Español) A pesar de décadas de investigación, la computación cuántica práctica y comunicación cuántica a larga distancia siguen sin estar a nuestro alcance debido a los grandes desafíos de las plataformas actuales. Los iones individuales de tierras raras (SREI) en estado sólido son una alternativa prometedora, con el potencial de formar nodos de computación cuántica con unos 100 qubits altamente conectados y con capacidad de interconexión fotónica. Las nanopartículas son ideales para este sistema, ya que permiten altas concentraciones de iones que fortalecen las interacciones sin comprometer la distinguibilidad espectral. Los experimentos con SREI se benefician de las cavidades ópticas, que mejoran la emisión gracias al efecto Purcell. La cavidad de fibra Fabry–Perot de acceso abierto, formada por un microespejo en la punta de una fibra y un espejo plano o de fibra, es especialmente versátil: permite integrar una amplia variedad de emisores en la superficie del espejo, ofrece fácil acceso óptico a través de la fibra y se puede ajustar tridimensionalmente. Esta flexibilidad ha permitido el estudio de diversos emisores cuánticos y materiales bidimensionales. Esta tesis presenta el trabajo que hicimos para desarrollar la plataforma SREI utilizando nanopartículas en cavidades de fibra. Comienza con una introducción a la computación cuántica, la comunicación cuántica con repetidores cuánticos y los iones de tierras raras como base para computadoras cuánticas, junto con una descripción de nuestro diseño experimental. A continuación se cubren los fundamentos teóricos, incluyendo cavidades ópticas, el efecto Purcell, las ecuaciones de Bloch ópticas y las estadísticas de luz de un solo fotón. La falta de nanoposicionadores comerciales adecuados para controlar nuestra cavidad de fibra nos llevó a diseñar uno propio. Este posicionador permitió la primera detección de iones individuales en nanopartículas. Estudiamos la transición ⁴I15/2 → ⁴I13/2 a 1535 nm en nanopartículas de Y₂O₃ de 150 nm de diámetro dopadas con 20 ppm de erbio e identificamos un ión con excelente estabilidad espectral, un ancho de línea de 3.8(3) MHz, y un g(2)(0) compatible con un emisor individual perfecto. Luego desarrollamos un segundo posicionador significativamente mejorado, con una estabilidad RMS de 2.5 pm, un rango de escaneo XY de 130 µm × 130 µm, y una modulación de cavidad en el rango de MHz, todo a 1.65 K en un criostato de ciclo cerrado. El amplio potencial de las cavidades de fibra aumenta el impacto de este dispositivo, convirtiéndolo en una de las principales contribuciones de esta tesis. Con este posicionador mejorado, realizamos un nuevo experimento para detectar interacciones entre iones individuales. Estudiamos la transición ³H₄ → ¹1D₂ a 619 nm en dos conjuntos de nanopartículas de Y₂O₃ dopadas con praseodimio, pero hasta ahora no conseguimos observar ninguna emisión de praseodimio en la cavidad. Para diagnosticar el problema, realizamos experimentos adicionales con un microscopio confocal, que confirmó la presencia de praseodimio en la mayoría de los objetos y encontró la resonancia de absorción cerca de la frecuencia esperada. La tesis termina con conclusiones y futuras líneas de investigación, incluyendo la modulación de la emisión y una nueva técnica de microscopía. Una reflexión final sobre este trabajo y los avances recientes en el campo presenta un futuro prometedor para las tecnologías de información cuántica.