De la mecànica clàssica a la mecànica quàntica a través de l'òptica

Amelia Ortiz Gil

Pilar Hernández

A. Bramòn

Primera conferencia del cicle 'Ciencia i Espiritualitat' organitzat per la Catedra Lluis Santalo d’Aplicacions de la Matematica i amb la col·laboracio de la Casa de Cultura de Girona, a carrec del doctor en Fisica i catedratic de Fisica Teorica a la UAB, Albert Bramon, sobre una nova perspectiva d'entendre la realitat, el mon i l'esser huma a traves de la mecanica quantica

Vitorino Sousa Alves

J. Mompart

El desenvolupament de la mecànica quàntica a principis del segle xx va constituir una de les més grans revolucions tant en les ciències experimentals i en les ciències exactes com en la filosofia, i va modificar completament la manera d’entendre el món tant a nivell microscòpic com macroscòpic. De fet, tal com varen fer notar els seus fundadors, la mecànica quàntica és força contradictòria respecte a la nostra forma clàssica de pensar. Per superar aquesta limitació, Erwin Schrödinger i Albert Einstein, entre d’altres, van proposar una sèrie d’experiments ideals que mostraven el comportament paradoxal de la mecànica quàntica, entre els quals l’anomenat «gat de Schrödinger» i la «paradoxa EPR» (o paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen) són els més coneguts. Aquestes propostes experimentals, que es coneixen amb el nom alemany de Gedankenexperimente (experiments mentals), feien ús del principi de superposició i de l’entrellaçament dels sistemes quàntics apper mostrar les estranyes propietats de la mecànica quàntica. Tanmateix, com va indicar el mateix Schrödinger, es tractava de propostes ridícules perquè mai aconseguiríem manipular partícules individuals. El Premi Nobel de Física 2012 ha estat atorgat a Serge Haroche i David J. Wineland, que van ser capaços, mitjançant sofisticats dispositius experimentals, d’atrapar i manipular fotons i ions individuals, respectivament, tot fent realitat els Gedankenexperimente proposats als inicis de la mecànica quàntica. A més, aquells experiments van establir les bases per a un nou camp de recerca, la ciència de la informació quàntica, i per al desenvolupament de noves aplicacions com ara la construcció de rellotges atòmics de precisió anteriorment mai assolida. Aquests desenvolupaments han marcat l’inici de l’anomenada segona revolució quàntica.Paraules clau: òptica quàntica · mecànica quàntica · electrodinàmica quàntica en cavitats · captura i refredament d’ions

Fábio Rodrigues Pereira, Francisco Revson F. Pereira

Neste trabalho e apresentado o calculo da capacidade otima dos canais bosonicos sem ruido, nos quais modelam sistemas fisicos importantes, tais como as fibras opticas e transmissoes no espaco livre, quando a portadora de informacao e uma onda eletromagnetica. Para que o trabalho desenvolvido fosse acessivel a alunos de graduacao, foi apresentado em grandes detalhes os assuntos de Mecânica Quântica, Teoria da Informacao Classica e Quântica e Optica Quântica. Tambem e apresentado o calculo de tres canais bosonicos particulares, que sao o canal quântico de estado numero, o de estados coerentes e o de estados comprimidos.