Fa més d'un segle els físics de tot el món desenvolupaven una teoria per descriure comportaments estranys recentment descobertes d'alguns sistemes físics, això marca el naixement de la Teoria Quàntica. Algunes dècades més tard, la idea revolucionària de separar la informació de la seva companyia física va conduir a l'establiment de la Teoria de la Informació. Aquests al principi es van unir les teories independents en les últimes dècades del segle anterior deixant-nos de Teoria de la Informació Quàntica. Aquesta tesi explorarà una intersecció entre matemàtiques, física i informàtica, tractant d'aclarir l'entrellaçat de l'anterior. Tot seguit, es van establir els resultats que es van establir durant els anys d'estudis que van dur a aquest treball. La pregunta plantejada en el títol no es respondrà plenament ja que pot ser massa aviat per donar una resposta definitiva a aquesta àmplia pregunta.
Fa més d'un segle els físics de tot el món desenvolupaven una teoria per descriure comportaments estranys recentment descobertes d'alguns sistemes físics, això marca el naixement de la Teoria Quàntica. Algunes dècades més tard, la idea revolucionària de separar la informació de la seva companyia física va conduir a l'establiment de la Teoria de la Informació. Aquests al principi es van unir les teories independents en les últimes dècades del segle anterior deixant-nos de Teoria de la Informació Quàntica. Aquesta tesi explorarà una intersecció entre matemàtiques, física i informàtica, tractant d'aclarir l'entrellaçat de l'anterior. Tot seguit, es van establir els resultats que es van establir durant els anys d'estudis que van dur a aquest treball. La pregunta plantejada en el títol no es respondrà plenament ja que pot ser massa aviat per donar una resposta definitiva a aquesta àmplia pregunta.
Podria dir-se que la termodinàmica ha sigut una de les rames més poderoses de la física, i la més universal per la seva varietat d'aplicacions. Des de motors de vapor fins a forats negres, les lleis de la termodinàmica semblen regir-ho tot. Tot i així, fins i tot els conceptes més bàsics de termodinàmica ràpidament es compliquen per a la mecànica quàntica. La definició de conceptes senzills com el treball és paradoxalment un problema obert amb múltiples respostes incompatibles. I encara pitjor: la definició més acceptada de treball per la termòdinàmica quàntica, l'esquema "two-point measurement" (TPM) generalment viola la primera llei. Mirant des de la perspectiva de la teoria quàntica de camps, la situació és encara pitjor, perquè l'esquema TPM hi està mal definit. Nosaltres analitzarem definicions de distribucions de treball alternatives per a la teoria quàntica de camps tals que a) estiguin ben definides b) tinguin una interpretació física c) permetin fer càlculs no perturbatius i d) compleixin la primera llei de la termodinàmica per a les mitjanes i les variàncies a més d'alguns dels teoremes de fluctuacions més importants, com el teorema de Crooks o la igualtat de Jarzynski. Ensenyarem com, per a estats KMS (tèrmics), podem proporcionar els estadístics exactes de treball i increment d'energia interna per a operacions unitàries sobre un camp quàntic que estan localitzades en l'espai i en el temps.
Aquesta tesi estudia la verificació de sistemes quàntics en escenaris on l'accés a informació crucial és limitat. Mentre que en el control de qualitat clàssic els defectes poden, en principi, detectar-se de manera determinista, la naturalesa probabilística de la mecànica quàntica imposa limitacions inherents. Aquest fet planteja la pregunta: fins a quin punt és possible identificar de manera fiable defectes en estats i processos quàntics? Per respondre aquesta pregunta s'estudia la discriminació d'estats i canals quàntics en contextos universals, és a dir, quan no es coneix la forma específica de les hipòtesis. L'objectiu és establir rendiments de referència i dissenyar protocols òptims que continuïn sent vàlids sota condicions d'ignorància parcial. La manera d'abordar l'objectiu és mitjançant la combinació d'eines d'optimització convexa amb mètodes de teoria de representacions. La programació semidefinida ofereix el marc per formular els problemes de discriminació com a problemes d'optimització sobre operadors. Per la seva banda, la dualitat de Schur-Weyl i els esquemes d'associació permeten captar la simetria dels problemes estudiats, així com reduir de manera significativa la seva complexitat. Més enllà de la discriminació d'estats, l'isomorfisme de Choi-Jamiołkowski i el formalisme de xarxes quàntiques estenen aquestes tècniques a l'anàlisi de canals quàntics. La primera contribució se centra en el problema anomenat edge detection. Una seqüència de sistemes es divideix en dos dominis, cadascun preparat en un estat desconegut però diferent, i l'objectiu consisteix a identificar la frontera que els separa. Es presenta un protocol òptim per a aquest problema, juntament amb un càlcul eficient de la seva probabilitat d'èxit basat en la dualitat de Schur-Weyl i el formalisme de matrius de Gram. A més, s'explora un escenari mixt, en què els estats passen de ser coneguts a desconeguts, cosa que pot resultar útil per detectar defectes en processos de producció d'estats quàntics. La segona contribució introdueix la detecció quàntica d'anomalies múltiples, en què un conjunt de fonts ha de produir un estat de referència, encara que algunes poden fallar i generar estats anòmals. Es consideren dos casos. En el primer, tant l'estat de referència com els estats anòmals són coneguts; aquest problema es resol analíticament aprofitant l'estructura algebraica dels esquemes d'associació de Johnson, la qual cosa permet obtenir estratègies òptimes tant en el règim d'error mínim com en el d'identificació sense error (inequívoca). En el segon cas, ambdues classes d'estats són desconegudes, i es desenvolupa un protocol universal la optimalitat del qual s'estableix a través de la dualitat de Schur-Weyl. Finalment, la tercera contribució estén la detecció d'anomalies a l'àmbit dels canals quàntics. S'assumeix que els dispositius implementen una operació unitària donada, encara que un subconjunt d'aquests aplica en el seu lloc unitàries desconegudes. Es deriven protocols òptims sense error per identificar aquests dispositius defectuosos, emprant l'isomorfisme de Choi-Jamiołkowski i el formalisme de xarxes quàntiques. L'anàlisi mitjançant teoria de representació i la dualitat mixta de Schur-Weyl demostra que el rendiment òptim pot assolir-se amb estats d'entrada entrellaçats, sistemes auxiliars i estratègies paral·leles.
[cat] Entre el 1924 i el 1927 a través de la mecànica quàntica va començar a entreveure’s la idea de que alguns sistemes estaven formats pel que avui dia anomenem “partícules indistingibles”. Aquesta nova percepció de la identitat de les partícules, capgiraria la manera de concebre la naturalesa i la interacció en els sistemes formats per elements idèntics. Amb el naixement de la mecànica quàntica i els diferents descobriments de la física a l’inici del segle XX, l’estadística de Maxwell-Boltzmann ja no respon totes les preguntes que planteja la física. Al llarg dels diferents capítols veurem com neix l’estadística quàntica de Fermi-Dirac i, amb ella, la percepció de la idea d’indistingibilitat i també com evoluciona aquest concepte. Es vol entendre quin és el context científic amb el que s’arriba als anys 1924-1927, per tal d’explicar què va portar a Fermi a desenvolupar una nova estadística quàntica, anomenada actualment estadística de Fermi-Dirac, diferent a la que havien desenvolupat Bose i Einstein dos anys abans i amb un mètode totalment diferenciat (tot i que paral·lel en el temps) al que farà anar Dirac. Estudiarem també els treballs que publica Heisenberg durant aquells anys i analitzarem quin paper van jugar en el desenvolupament de les estadístiques quàntiques. Addicionalment, veurem que el mètode de Dirac, per la seva banda, vindrà marcat per la formulació, entre el 1925 i el 1926, de la nova mecànica quàntica o mecànica matricial per part de Born, Heisenberg i Jordan.
A Fisica Quântica ou Mecânica Quântica e o ramo da Fisica que estuda os fenomenos subatomicos, ou seja, os fenomenos que ocorrem em escalas de nivel menor que a escala atomica e surgiu da necessidade de complementar a Mecânica Classica que ja nao podia explicar completamente alguns fenomenos, como por exemplo, o movimento dos eletrons na eletrosfera dos atomos e os diferentes comportamentos observados na luz. A Fisica Quântica constitui uma area avancada da Fisica, chamada Fisica Moderna, que geralmente nao e abordada no Ensino Medio ficando restrita a estudantes de Ensino Superior, porem desperta grande interesse daqueles que gostariam de compreender esta area que tanto contribuiu para a evolucao da Fisica. O fato de nao ser um topico abordado no Ensino Medio, juntamente com divulgacoes equivocadas dos conceitos envolvidos acaba por fazer com que parte das pessoas acredite que a Fisica Quântica esteja ligada, por exemplo, a saude e a espiritualidade. Com o objetivo de poder explica-la de forma clara e sucinta esta pesquisa busca a compreensao de alguns dos conceitos que fundamentam a Fisica Quântica bem como esclarecer, na forma de divulgacao cientifica, sua importância na evolucao do estudo da Fisica, sem aprofundamento de conteudos, ou seja, sem o uso de equacao fisicas e matematicas. Neste trabalho a principal metodologia empregada foi a Pesquisa Bibliografica realizada em livros didaticos de Fisica, livros de divulgacao cientifica e sites da internet.
(English) The modern understanding of physics is deeply linked with the concept of information. The revival of the study of quantum mechanics in the form of quantum information is just an example of a more general trend showing how the incorporation of ideas from information theory into the practice of physics is not simply a fertile opportunity to find new results, but it also offers a radically new understanding of what physics should be describing: emblematic of this paradigm shift is the transition from the infinite dimensional space associated to the wave functions appearing in the Schrödinger equation, to the extreme simplicity of the modern cornerstone of quantum mechanics, the qubit. A special place in this context is taken by thermodynamics: on the one hand, because it was one of the first branches of physics in which the role of information was explicitly recognised; on the other, as the formal correspondence between Shannon and Boltzmann entropy hints at a deep connection between the two. Ultimately, it almost feels like these two theories will end up coinciding, and one will speak about thermodynamics just as information theory with erasure. We are still far away from this claim, but the continuous appearance of information quantifiers in genuinely thermodynamics setting, especially when characterising the dissipation, cannot but corroborate this belief. The aim of this thesis is to move further in the identification of the two theories, by focusing on some aspects of information geometry and showing how these naturally apply to the study of thermodynamic transformations. In particular, the main object of interest is the family of quantum Fisher information metrics, thoroughly studied in the first part of the thesis. In there we prove a fact that motivates the interest in this quantity: despite the statistical setting in which it was originally formulated, it has such a deep dynamical nature that all physical evolutions can actually be defined just in terms of their behaviour with respect to the Fisher information. In the second part of the thesis, we connect this discussion to the field of thermodynamics. In this context, we show that the Fisher information metrics naturally emerge in the description of the dissipation in near-isothermal transformations, that is whenever the driving is slow enough for the system to be close to equilibrium during the whole protocol. This shows another example of what seems to be a general rule: the naturality with which structures developed in the context of statistical inference and information theory apply to the study of entropy production. (Català) La comprensió moderna de la física està profundament relacionada amb el concepte d'informació. El renaixement de l'estudi de la mecànica quàntica en forma d'informació quàntica és només un exemple d'una tendència més general que mostra com la incorporació d'idees de la teoria de la informació a la pràctica de la física no és simplement una oportunitat fèrtil per trobar nous resultats, sinó que també ofereix una comprensió radicalment nova del que hauria de descriure la física: emblemàtica d'aquest canvi de paradigma és la transició de l'espai dimensional infinit associat a les funcions d'ona que apareixen a l'equació de Schrödinger, a l'extrema simplicitat de la pedra angular moderna de la mecànica quàntica, la qubit. Un lloc especial en aquest context ocupa la termodinàmica: d'una banda, perquè va ser una de les primeres branques de la física en què es va reconèixer explícitament el paper de la informació; de l'altra, ja que la correspondència formal entre l'entropia de Shannon i Boltzmann deixa entreveure una connexió profunda entre tots dos. En última instància, gairebé sembla que aquestes dues teories acabaran coincidint, i es parlarà de termodinàmica igual que de teoria de la informació amb esborrat. Encara estem lluny d'aquesta afirmació, però l'aparició contínua de quantificadors d'informació en un entorn genuïnament termodinàmic, especialment quan es caracteritza la dissipació, no pot deixar de corroborar aquesta creença. L'objectiu d'aquesta tesi és avançar més en la identificació de les dues teories, centrant-se en alguns aspectes de la geometria de la informació i mostrant com aquestes s'apliquen de manera natural a l'estudi de les transformacions termodinàmiques. En particular, el principal objecte d'interès és la família de mètriques d'informació quàntiques de Fisher, estudiades a fons a la primera part de la tesi. Allà demostrem un fet que motiva l'interès per aquesta magnitud: malgrat l'entorn estadístic en què es va formular originalment, té una naturalesa dinàmica tan profunda que totes les evolucions físiques es poden definir en realitat només en termes del seu comportament respecte a la Informació de Fisher. En la segona part de la tesi, connectem aquesta discussió amb el camp de la termodinàmica. En aquest context, mostrem que les mètriques d'informació de Fisher sorgeixen de manera natural en la descripció de la dissipació en transformacions gairebé isotèrmiques, és a dir, sempre que la conducció és prou lenta perquè el sistema estigui a prop de l'equilibri durant tot el protocol. Això mostra un altre exemple del que sembla ser una regla general: la naturalitat amb què les estructures desenvolupades en el context de la inferència estadística i la teoria de la informació s'apliquen a l'estudi de la producció d'entropia. (Español) La comprensión moderna de la física está enlazada al concepto de información. El renacimiento en el interés por la mecánica cuántica causado por el nacimiento de la información cuántica es solo un ejemplo de una tendencia más general que muestra cómo la incorporación de ideas de la teoría de la información en la práctica de la física no es simplemente una oportunidad fértil para encontrar nuevos resultados, sino que también ofrece una comprensión radicalmente nueva de lo que la física debería describir: emblemático de este cambio de paradigma es la transición del espacio de dimensión infinita asociado a las funciones de onda que aparecen en la ecuación de Schrödinger, a la extrema simplicidad de la reciente piedra angular de la mecánica cuántica, el qubit. Un espacio especial en este contexto lo ocupa la termodinámica: por un lado, porque fue una de las primeras ramas de la física en la que se reconoció explícitamente el papel de la información; por el otro, por el hecho que la correspondencia formal entre la entropía de Shannon y la de Boltzmann sugiere una conexión profunda entre las dos. En última instancia, casi parece que estas dos teorías terminarán coincidiendo, y se hablará sobre termodinámica como la teoría de la información con pérdidas. Todavía estamos lejos de esta afirmación, pero la continua aparición de cuantificadores de información en contextos genuinamente termodinámico, especialmente al momento de caracterizar la disipación, no puede no corroborar esta creencia. El objetivo de esta tesis es avanzar en la identificación de las dos teorías, centrándose en algunos aspectos de la geometría de la informa- ción y mostrando cómo se aplican naturalmente al estudio de las transformaciones termodinámicas. En particular, el principal objeto de interés es la familia de métricas de información cuántica de Fisher, ampliamente estudiada en la primera parte de la tesis. Allí probamos un hecho que motiva el interés en esta cantidad: a pesar del contexto estadístico en el que se formuló originalmente, tiene una natura dinámica tan profunda que todas las evoluciones físicas pueden definirse solo en términos de sus comportamientos con respecto a la Información de Fisher. En la segunda parte de la tesis, conectamos esta discusión con el campo de la termodinámica. En este contexto, mostramos que las métricas de información de Fisher emergen naturalmente en la descripción de la disipación en transformaciones casi-isotérmicas, es decir, siempre que el desplazamiento sea lo suficientemente lento como para que el sistema esté cerca del equilibrio durante todo el protocolo. Esto muestra otro ejemplo de lo que parece ser una regla general: la naturalidad con la que estructuras desarrolladas en el contexto de la inferencia estadística y de la teoría de la información se aplican al estudio de la producción de entropía.