Challenges
Datasets
Workspaces
Papers
Discussions
Leaderboard
Log inSign up
Challenges
Datasets
Workspaces
Papers
Discussions
Leaderboard
Blog
Job Board
Q3AS

© 2026 Aqora Quantum S.A.S.

TermsPrivacyLegal Notice

Poblet

Essència i relació en la física actual: de la física quàntica a la cosmologia

David Jou i Mirabent

Published Jan 1, 2013• 0 citations
OpenAlex

Related papers

El temps en física quàntica relativista

O. Costa de Beauregard

El paradigma d'un període de temps «desplegat en l'acte» i intrínsecament simètric (reversibilitat teòrica de la relació de causa i efecte) no està necessàriament vinculat a la metafísica determinista, ja que pot expressar-se en termes de física quàntica. La reversibilitat intrínseca de les probabilitats i les amplituds condicionals ens obliga a moderar la rigidesa de les declaracions tradicionals sobre la irreversibilitat, atribuïdes a Carnot, Clausius, Laplace i Boltzmann. Tots els físics saben avui dia que la irreversibilitat temporal dels fenòmens físics és de facto i no de iure; això no implica necessàriament la supressió de les accions avançades i les probabilitats decreixents, però sí una forta regressió d'aquestes. D'altra banda, el fet ben establert de la inseparabilitat quàntica, insensible a les distàncies espacials i temporals, suggereix sens dubte la possibilitat de fenòmens liminales en la psiconeurología.

Enrahonar An international journal of theoretical and practical reason•Mar 1, 1989•0 citations

36. La cosmologie quantique

Joanne Baker

Cairn.info•Jan 1, 2017•0 citations

Fisica quantica: uma nova etapa na historia da fisica

Clóves Gonçalves Rodrigues

Estudos (Goiania)•Jan 1, 2003•0 citations

La física quàntica, paradigma científic del segle XX

José Luis Sánchez Gómez

Es presenta una breu exposició d’alguns problemes fonamentals de la física quàntica que involucren aspectes filosòfics i epistemològics de la realitat física descrita per aquesta teoria. El principi d’indeterminació de Heisenberg, el de complementarietat de Bohr i l’experiment de “la doble escletxa” introdueixen l’aspecte més essencial de la teoria quàntica: el procés de mesura. L’experiment del “gat de Schrödinger” posa de relleu la paradoxal superposició quàntica d’estats que “col·lapsa”, en mesurar el sistema, en un dels estats implicats en dita superposició. Finalment, es discuteix breument les implicacions de la teoria quàntica en dues àrees a la frontera del coneixement actual: la física de partícules i la computació quàntica

•Jan 1, 2001•0 citations

La causalità in fisica

F Laudisa

•Jan 1, 2005•1 citation

L'àtom d'Schrödinger.

Blai Pié Valls, Enric Pérez Canals

El paper central d'Schrödinger en l'adveniment de la Mecànica Quàntica és àmpliament reconegut pel relat històric oficial.Menys conegudes són, però, les grans diferències que va mantenir amb el corrent majoritari de la física teòrica un cop establerta aquesta teoria.La seva lluita (1935-1961) es va centrar en revisar les bases de la teoria quàntica, posant un èmfasi especial en la interpretació.En aquest article elaborem un esquema històric dels arguments que va aportar, principalment en relació amb la qüestió de la constitució elemental de la matèria.Argumentem que les idees tardanes d'Schrödinger, sovint mal interpretades, poden aportar contingut útil a un debat encara vigent.

•Jan 1, 2014•0 citations
El paradigma d'un període de temps «desplegat en l'acte» i intrínsecament simètric (reversibilitat teòrica de la relació de causa i efecte) no està necessàriament vinculat a la metafísica determinista, ja que pot expressar-se en termes de física quàntica. La reversibilitat intrínseca de les probabilitats i les amplituds condicionals ens obliga a moderar la rigidesa de les declaracions tradicionals sobre la irreversibilitat, atribuïdes a Carnot, Clausius, Laplace i Boltzmann. Tots els físics saben avui dia que la irreversibilitat temporal dels fenòmens físics és de facto i no de iure; això no implica necessàriament la supressió de les accions avançades i les probabilitats decreixents, però sí una forta regressió d'aquestes. D'altra banda, el fet ben establert de la inseparabilitat quàntica, insensible a les distàncies espacials i temporals, suggereix sens dubte la possibilitat de fenòmens liminales en la psiconeurología.
Es presenta una breu exposició d’alguns problemes fonamentals de la física quàntica que involucren aspectes filosòfics i epistemològics de la realitat física descrita per aquesta teoria. El principi d’indeterminació de Heisenberg, el de complementarietat de Bohr i l’experiment de “la doble escletxa” introdueixen l’aspecte més essencial de la teoria quàntica: el procés de mesura. L’experiment del “gat de Schrödinger” posa de relleu la paradoxal superposició quàntica d’estats que “col·lapsa”, en mesurar el sistema, en un dels estats implicats en dita superposició. Finalment, es discuteix breument les implicacions de la teoria quàntica en dues àrees a la frontera del coneixement actual: la física de partícules i la computació quàntica
El paper central d'Schrödinger en l'adveniment de la Mecànica Quàntica és àmpliament reconegut pel relat històric oficial.Menys conegudes són, però, les grans diferències que va mantenir amb el corrent majoritari de la física teòrica un cop establerta aquesta teoria.La seva lluita (1935-1961) es va centrar en revisar les bases de la teoria quàntica, posant un èmfasi especial en la interpretació.En aquest article elaborem un esquema històric dels arguments que va aportar, principalment en relació amb la qüestió de la constitució elemental de la matèria.Argumentem que les idees tardanes d'Schrödinger, sovint mal interpretades, poden aportar contingut útil a un debat encara vigent.