El temps en física quàntica relativista
O. Costa de Beauregard
El paradigma d'un període de temps «desplegat en l'acte» i intrínsecament simètric (reversibilitat teòrica de la relació de causa i efecte) no està necessàriament vinculat a la metafísica determinista, ja que pot expressar-se en termes de física quàntica. La reversibilitat intrínseca de les probabilitats i les amplituds condicionals ens obliga a moderar la rigidesa de les declaracions tradicionals sobre la irreversibilitat, atribuïdes a Carnot, Clausius, Laplace i Boltzmann. Tots els físics saben avui dia que la irreversibilitat temporal dels fenòmens físics és de facto i no de iure; això no implica necessàriament la supressió de les accions avançades i les probabilitats decreixents, però sí una forta regressió d'aquestes. D'altra banda, el fet ben establert de la inseparabilitat quàntica, insensible a les distàncies espacials i temporals, suggereix sens dubte la possibilitat de fenòmens liminales en la psiconeurología.
Enrahonar An international journal of theoretical and practical reason•Mar 1, 1989•0 citations